Santo Stefano di Magra
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
País | Itàlia | ||||
Regió | Ligúria | ||||
Província | Província de La Spezia | ||||
Capital | Santo Stefano di Magra | ||||
Població humana | |||||
Població | 9.849 (2023) (711,12 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 13,85 km² | ||||
Altitud | 50 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Esteve màrtir | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 19037 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0187 | ||||
Identificador ISTAT | 011026 | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | I363 | ||||
Lloc web | comune.santostefanodimagra.sp.it |
Santo Stefano di Magra (en lígur: San Steva, en emilià lunigià: Sa' Steu[1]) és un comune (municipi) de la província de La Spezia, a la regió italiana de la Ligúria, situat uns 80 km al sud-est de Gènova i uns 11 km al nord-est de La Spezia. Està situat a prop de la confluència del riu Vara amb el riu Magra. Forma part del Parc Natural Regional de Montemarcello-Magra.
El municipi de Santo Stefano di Magra conté les frazioni (pobles o llogarets) de Ponzano Magra, Ponzano Belaso i Ponzano Superiore.
Santo Stefano di Magra limita amb els següents municipis: Aulla, Bolano, Sarzana i Vezzano Ligure.
Història
[modifica]Fundada abans de l'any 1000, Santo Stefano és recordat com un mercat el 981 per l'emperador Otó II del Sacre Imperi i el 1185 per l'emperador Frederic I. Va ser una etapa de la Via Francígena, amb un allotjament per a pelegrins i viatgers.
Al voltant de 1200 es menciona per primera vegada en una font escrita, en el tractat de pau entre la família Malaspina i els bisbes de Luni, Itàlia.
Llocs d'interès
[modifica]La vila està dividida en dues parts per l'antiga carretera central, i envoltada per poderoses muralles del Renaixement tardà.
L'església dedicada a Sant Esteve va ser construïda al segle xviii sobre un antic pieve medieval.
Evolució demogràfica
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Frisoni, Gaetano. Dizionario Genovese-Italiano e Italiano-Genovese (en italià). Nuova Editrice Genovese, 1910.